Convent dels Caputxins- Sant Roc

Estat d'abandonament del convent a inls dels anys 50 (Autor desconegut) 

Al final del carrer de Peralada,a tocar dels ravals del carrer Tapis, i  a l’actual carrer de Rec Arnau, es va construir en el segle XVIII un edifici que donaria una nova vitalitat a la zona. Aquest edifici va ser l'església i el convent dels frares caputxins. Aquests havien estat en un convent que hi hagué al cim - de La Muntanyeta, .on ara hi ha el Castell de Sant Ferran. Sembla que la primera capelleta s'edificà pels volts de l'any 1348, amb motiu d'una de les epidèmies de pesta més greus de què es té memòria i que el poble va batejar amb el nom de «La Granola». Figueres va salvar-se dels estralls de l'epidèmia i els cònsols, en agraïment, feren construir una ermita a la punta de la muntanyeta. Amb motiu d'una altra epidèmia dels anys 1555 i següents, va engrandir-se amb la construcció d'un convent de frares caputxins, mitjançant una butlla papal de l'any 1584. Aquest convent ocupava una superfície de 3.139 metres quadrats i fou un dels més grans que l'orde posseïa a les terres catalanes. El convent tenia aigua corrent d'una deu que procedia de la carretera de Llers i que encara avui subministra l'aigua al castell.

En procedir a la edificació de la fortalesa de Sant Ferran, els frares foren indemnitzats amb quinze mil lliures barcelonines i s'enderrocaren els dos edificis. Llavors, els frares, després d'estar un temps en una casa del carrer de la Jonquera, construïren un nou convent sobre un terreny donat per la família Oriol a l’esmentat  camí del Rec Arnau. Hi posaren la primera pedra el 13 de març de 1755 i l'inauguraren cinc anys després, el 31 d'agost de 1760.

Com ja s’ha esmentat la presència d'aquest convent al carrer del Rec Arnau, va donar un nou impuls al barri i al carrer de Peralada ja que es va convertir en .el camí d'accés i el vincle d'unió entre l’esmenta’t convent i la vila, en un temps que l'orde religiós era un nucli de servei i molt destacat i que a més, aquest gaudia d'un notable renom. El conjunt també era conegut com a Convent de Sant Roc.

Imatge interior de l'absis de la capella del convent (Foto Miquel Ruíz- INSPAI)

Com rots els  estaments religiosos el convent fou afectat per la llei de supressió de convents i els frares l'abandonaren el 31 d'agost de 1835. Llavors l’edifici va servir de caserna i d'aquí ve l’origen del nom del carrer de la caserna, ja que aquest perquè era un camí que hi duia. Més tard es va projectar fer-hi la presó i el 14 de maig de 1882 es signà una acta per la qual passava a propietat municipal que el va destinar per a magatzem i quarter de bombers. També va ser la seu de l'Escola Taller, un centre que acollia joves que havien acabat l'ESO i volien inserir-se en el món laboral. El 1906 la planta baixa havia acollit  una fàbrica de taps.

Pati del convent durant la utilització com a magatzem municipal (Foto Miquel Ruíz- INSPAI)

Actualment una part del convent, especialment l’antiga capella , s’ha restaurat per tal de destinar-la a usos culturals, especialment auditori per a concerts i activitats culturals de mig format, amb un aforament de més de dues-centes places  

La intervenció estava projectada des del 2006, quan l'Ajuntament de Figueres va aprovar l'expedient per a la redacció del projecte, i posterior execució de les obres, que es van iniciar el 2011 amb un projecte dividit en quatre fases i finançada amb l’1% Cultural.

El mes de març de 2015 va començar a funcionar l’Auditori de Caputxins després de la rehabilitació de l’església de l’antic Convent de Caputxins,  encara que no seria fins el Juny de 2019 quan es va posar punt final a vuit anys d'obres.

Aspecte actual de la façana ja restaurada (autor desconegut)