El dia que va morir Salvador Dalí
 |
| La sala de vetlla, instal·lada a la Torre Galatea, va ser visitada per milers de figuerencs de totes les edats (Autor desconegut - Col.lecció particular) |
La lenta agonia de Salvador Dalí es va
iniciar el juny de 1982, amb motiu de la mort de la seva dona i musa , Gala. La
seva fi però no va arribar fins a set anys i pocs mesos després, el 23 de gener de 1989, un espai de temps viscuts en el seu Empordà, primer al castell
de Púbol, i després, al costat del seu museu de Figueres, -a la rebatejada pel
propi Dalí com a Torre Galatea (abans Torre Gorgot)-, on l'estat físic de l'artista, va anar empitjorant mentre era objecte de tot
tipus d'especulacions.
Cap a mig matí del diumenge dia 22 de gener,
Dalí va ser visitat a la seva habitació de l'Hospital de Figueres per mossèn
Narcís Costabella, capellà de la parròquia de Sant Pere. Els darrers anys . Dalí s'havia declarat "catòlic, apostòlic i romà".
Just uns dies abans el doctor Carles
Ponsatí, director de l'Hospital de Figueres. va manifestar en una multitudinària roda de premsa que «Els metges no tenim la intenció d'allargar
artificialment la vida de Salvador Dalí" i
que "farem tot el possible perquè tingui una mort digna".
El darrer comunicat, el dia abans de la seva
mort, ja afirmava que “a quarts de nou
del vespre, l'estat del malalt era estacionari però que es mantenia l'extrema
gravetat i que Dalí es trobava en estat greu i ningú Ja no pensava que pogués escapar d'un desenllaç fatal que
es podia produir en qualsevol moment.
Mentrestant, l'Hospital Comarcal de l'Alt
Empordà, tal com ja havia passar unes setmanes
abans a la Clínica Quirón, de
Barcelona, es pot dir- que estava,
literalment ocupat per forces alienes al centre sanitari. El petit hall de la recepció de l’hospital figuerenc estava
constantment atapeït de fotògrafs i
periodistes dels dos costats dels Pirineus, els primers amb el dit sobre el
gatell per atrapar una imatge que valgués una portada i els segons atrafegats
per l'anar i venir incessant de les visites que provocava el malalt més
il·lustre que s’hagués atès mai al llarg
de tota la història del centre.
Val a dir que els corresponsals i enviats especials, -entre els quals hi havia locutors de totes les televisions del país, -que necessitaven connectar en directe-, s'havien apropiat del hall i, com també ha passat en altres ocasions, gairebé es convertien ells mateixos en l'element més vistós i protagonistes sense voler-ho de la repercussió mediàtica. Els metges i personal hagueren de conviure per uns dies amb tots aquests factors i fer el possible perquè no afectés al desenvolupament diari dels malalts i visitants. Amb aquest motiu, el despatx de gerència es va transformar en el quarter general des d'on l'alcalde de la ciutat. Marià Lorca, mirava de resoldre els afers municipals més urgents, mentre vetllava prop del malalt. En una altra sala es varen instal·lat cinc telèfons, tots reservats als periodistes per tal d'evitar que es produís un col·lapse de la centraleta de l'hospital, tal com ja va passar el primer dia d'estada de Dalí al centre hospitalari.
Mentre fotògrafs i reporters assetgen el
doctor Ponsatí, en veu baixa ja es parla
de qüestions de protocol.
«El dilluns, dia 23 de gener de 1989, a les 10 i quinze minuts, el senyor Salvador Dalí Domènech ha mort». Amb aquestes paraules iniciava Carles Ponsatí, director de l'Hospital de Figueres,la lectura del darrer dels comunicats mèdics sobre la salut del pintor figuerenc. La causa de la mort, segons indicava el part mèdic, havia estat una «insuficiència cardíaca associada a una pneumònia evolucionant de forma irreversible a una insuficiència respiratòria severa amb aturada cardiorespiratòria». El part mèdic anava signat per l'equip metge format pel mateix Ponsatí, i els doctors Marc Cuixart, Francesc Pujol, Carme Sala, Miquel Sala i Ramon Sans, a més del metge forense Narcís Bardalet.
 |
| Imatge del feretre soritint de Torre Galatea, portat per ex treballadors del Museu, camí de l'Església de Sant Pere (Autor desconegut - Col.lecció particular) |
 |
| La premsa local va dedicar suplements especials a la mort |
Al mateix temps es posava en marxa tota la
maquinària necessària i el protocol per a la capella ardent i la cerimònia de
l’enterrament sota la cúpula del Museu que havia de servir de panteó de la tomba de Salvador
Dalt, tal com havia demanat el genial artista empordanès.
Durant tres dies els mitjans de comunicació
s'apoderaren de Figueres i el Saló de
Sessions de l'Ajuntament es va convertir
en estudi de les diferents emissores i en sala de premsa i conferències permanent. La Pujada del Castell,
davant de la Torre Galatea, es va omplir dels vehicles de les diferents
emissores de ràdio i televisions, instal·lats amb els seus equips davant de la
Torre Galatea i que arribaven fins gairebé a tocar la Rambla, per poder oferir les seves emissions en
directe. Val a dir que en tot moment l'Ajuntament de Figueres va col·laborar
amb els mitjans de comunicació,va facilitat el treball dels professionals de
la informació. i el resultat es va considerar
positiu. La ciutat va ser durant tres dies un dels focus més importants
d'atenció mundial i mai s’havien vist al llarg de la història de la ciutat
tants mitjans de comunicació i periodistes ni mai havia estat tan anomenada en tants idiomes
diferents.
 |
| Tota la premsa va dedicar pàgines especials |
La Capella ardent es va instal·lar en una sala que havia de servir per a una futura ampliació del Teatre-Museu i per la qual es
va calcular que desfilaren unes 25.000 persones davant el cos de Salvador Dalí,per
retre-li homenatge i donar-li el seu comiat. Dalí havia manifestat moltes
vegades que no li agradaven les flors, i
per aquest motiu, les flors que portava
la gent eren dipositades en una sala
adjunta a la capella ardent.
El dimarts 24 de gener molts establiments
comercials aparegueren amb els seus aparadors amb motius dalinians i fotos de
l’artista amb crespons negres o les portades de la premsa local on s’informava
de la seva mort.
L'alcaldia va signar un decret declarant com
a dies de dol els dies 23, 24 i 25 de gener. Sumant-se a aquest dol, el comerç
del centre de Figueres tancà majoritàriament les portes la tarda de
l'enterrament, i la Federació de Comerciants repartí un cartell fotocopiat en
el que es podia llegir «Tancat per respecte a la memòria del nostre il·lustre
conciutadà Salvador Dalí».
Minuts abans de dos quarts de cinc de la
tarda del dimecres dia 25, hora prevista per al funeral, sortia de Torre
Galatea el fèretre de Salvador Dalí que fou rebut pel públic amb un càlid
aplaudiment. Gabriel i Fermín Moret,
Diego Sánchez i Enric Rovira, quatre antics ex treballadors del museu foren les quatre persones que dugueren a les
seves espatlles el fèretre de Salvador Dalí en tot el seguici des de la Torre
Galatea fins a l’església i al Museu. Anaven acompanyats de policies municipals
de Figueres i un grup de Mossos d'Esquadra vestits tots de gran gala.
 |
| Es varen formar llargues cues, fins i tot de nit, per visitar la capella ardent de Dalí |
A l'Església Parroquial de Sant Pere, el
rector, Mossèn Narcís Costabella va oficiar el funeral, en una cerimònia que va
durar escassament trenta minuts, va intentar revestir-se de solemnitat i senzillesa
alhora. L'ofici va ser fet en català encara que en les pregàries s'empraren
també el castellà, el francès, l'anglès i l'alemany. Va ser retransmesa en directe
per les càmeres de Televisión Española -TV1.
La ciutat es va paralitzar en el moment de la cerimònia fúnebre i a molts
balcons penjaven domassos o senyeres amb un crespó negre.
Dalí entrava a formar part en la història,
per dret propi. Visca Dalí!
NOTA.- Informació realitzada amb les hemeroteques del Periòdic Hora Nova, diari AVUI I La Vanguardia"
NOTA.- Informació realitzada amb les hemeroteques del Periòdic Hora Nova, diari AVUI I La Vanguardia"
 |
| El Dr. Ponsetí atenen el mitjans informatius a l'Hospital Comarcal |
 |
| Esqueles de l'ajuntament i de la Fundació publicades a la premsa |
 |
| Portades del diari Avui i de La Vanguardia del 24 de gener de 1989 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada