Quan no hi havien rentadores

Dones fent la bugada a la riera Galligants, a l'actual plaça del Sol, amb el carrer Lasauca,  cap al 1900, quan encara era una riera d'aigües netes i clares. 
 (Foto Josep Mª Cañellas - Arxiu Rubaudonadeu -Biblioteca Carles Fages de Climent-Figueres) 

La inexistència d'aigua corrent a les cases i el fet que fins a mitjans del s.XX no es van començar a generalitzar les rentadores o màquines de rentar a les llars provocava que hi hagués dificultats per rentar la roba.

Fins llavors,  àvies i mares havien de rentar la roba al riu o a algun safareig, que podia ser al pati o les eixides  de les cases o de les masies o bé podia situar-se en un espai comunitari, que llavors eren anomenats safareigs públics o municipals, encara  que també n’hi havien de particulars on s’havia de pagar per utilitzar-los.

Un o dos cops per setmana se solia fer la bugada i per assecar la roba aquesta s’estenia al sol a les eres o en espais propers a les cases. Per tal de fer més blanca la roba es solia utilitzar cendres que, barrejades amb aigua ben calenta, aconseguien una millor neteja de la roba. A més, els hi calia un bon sabó, que sovint s’elaborava artesanalment amb elements naturals com restes d’oli, o amb oli vegetal. Una altra eina important per fer la bugada era el picador, una mena de pala de fusta que les bugaderes feien servir per estovar la roba un cop havia estat en remull, així com un bon cossi per transportar la roba bruta que generalment rebia el nom de bugader.

Un cop al riu o al safareig primer es feia la roba més neta i després, la més bruta,

I passar hores esllomant-se als safaretjos amb les mans submergides en aigua gelada, lleixiu i blavet.

Grup de dones fent la bugada en un safareig en una imatge de principis del segle passat i els estris que utilitzaven, ( galleda, cossi, pala de rentar i sabó)  

A continuació tocava aclarir, estendre, plegar i  repassar les peces, 

Un cop seca i plegada la roba es guardava a les calaixeres amb algun brot d’espígol, per que fes més bona olor.

A les ciutats, les famílies més acomodades  encarregaven la neteja de la seva roba a bugaderes professionals. A Barcelona es van fer molt famoses les del barri d’Horta, que disposaven de grans safaretjos al davant de les cases .

Els safaretjos, espais ocupats majoritàriament per dones, han estat llocs de treball i també punt de trobada , de relació, d’intercanvi de coneixement i d’experiències.

Posteriorment, quan la ciutat va anar creixent amb construccions de cases i es varen  generalitzar les vivendes en blocs de pisos les bugades es duien a terme en una sala reservada a aquest efecte, una habitació individual, o cambra de rentat que a les casses particulars se li deia "el safareig". 

Malgrat la qualitat de la imatge aquest és l´únic testimoni que ens ha quedat  del rentador de l'Horta Gayolà, on anaven a rentar les dones d'alguns menestrals i  les minyones de la gent benestant de Figueres.  (Actual plaça Josep Pla, davant el teatre el Jardí)
(Autor desconegut - arxiu Josep Mª Bernils Mach) 

Durant molts anys era costum a Figueres anar a fer la bugada a les aigües de la riera Galligants, abans d’on començava la cobertura del carrer de Lasauca, llavors encara un rierol d’aigües netes i clares. Un altre punt de rentar era als marges de la Plaça de la Palmera, abans de cobrir-se la riera.  Prop d’aquest indret, a la cantonada de la plaça i el carrer Eres de la vila  es va establir, el 1832, un safareig municipal. que encara és recordat amb un carrer que porta el nom de “Carrer Rentador”. Uns altres rentadors molt freqüentats  estaven situat al barri del Garrigal, on actualment hi ha el pàrquing, i un altre, al firal dels Burros. Aquest darrer va ser un dels últims en desaparèixer. . A part dels esmentats, i en diferent èpoques i espais,  hi hagueren altres  rentadors repartits per la vila per donar servei i poder rentar sense grans desplaçaments.

Pel que fa als rentadors particulars tenia molta anomenada el de l’Horta Gaiolà, a l’actual plaça de Josep Pla, davant el Teatre El Jardí, on hi anaven les minyones de les cases benestants.

Oli de J. Almà del 1890 on es veu el rentador al costat de la riera Galligants 

Imatge del rentador a la plaça de la Palmera, amb la riera ja coberta. A l'esquerra es pot veure el carrer Caamaño, i darrera, la palmera que donava nom a la plaça (Autor desconegut) 

Publicitat de començaments dels anys 50,  d'una rentadora elèctrica Bru. A  la dreta imatge del model anunciat