1956 - L'any de la fred

de febrer 06, 2019

1956 - L'any de la fred

La Rambla coberta de neu (Foto col. particular Josep Mª Bernils Match)

Al mes de febrer de 1956 es va produir una successió d'invasions d'aire polar i àrtic siberià que van donar lloc al fet que estigui catalogat com el més fred del segle XX.

A casa nostra, aquesta data és recordada pels canvis socioeconòmics patits a les comarques de Girona, i en especial a l'Empordà i a Figueres, degut a les continuades onades de fred durant prop de 24 dies seguits (les temperatures mínimes van ésser negatives, i molt sovint inferiors als -5 °C).

El dia 3 de febrer a la ciutat de Girona es va arribar a -10'5 °C. Les invasions d'aire fred més importants van tenir lloc entre el dijous 2 i el diumenge 5, i entre el dissabte 11 i el dilluns 13 de febrer del 1956. Aquelles dades varen ser rècord de mínims del segle XX a moltes localitats i encara no han estat mai superades. Els qui visqueren aquella època l’anomenaren “L’Any de la fred” i encara ara és recordat quan es canta el número 56 a les quines i quintos com “L’any de la fred: el 56!”

Al Pirineu es va registrar la que encara és la temperatura mínima històrica més baixa a la península Ibèrica: 32 graus sota zero al Pallars Jussà.

Per fer-nos una idea més completa podem afegir que l'aigua del mar es va arribar a congelar en alguns indrets de litoral entre l'Empordà i el Rosselló i es va glaçar totalment l’Onyar al seu pas per Girona, i fins i tot l’estany de Banyoles va patir també la congelació. A Figueres i moltes altres ciutats es congelaren i rebentaren les canonades del subministrament d’aigua a les llars i va provocar molts desperfectes a les canalitzacions d'aigua i a les fonts.

Fins i tot es va suspendre el mercat setmanal dels dijous.

Però la pitjor part se la va endur l’agricultura, una de les principals activitats productives de la comarca, ja que va quedar especialment afectada per la fred.

Bona part dels correus es van fer malbé, i encara a hores d'ara es recorda com l'any que el fred va matar les oliveres.

Les oliveres, que havien estat podades, durant el mes de gener d'una bonança de temps molt pronunciada, varen patir moltíssim, ja que la saba va començar a pujar, com si fos una primavera avançada, i l'arribada de les baixes temperatures, amb glaçades intenses i continuades, i els forts vents de tramuntana provocaren l'esqueixada de branques i fins i tot l'esberlament de soques senceres. Els trulls de la comarca van treballar poc aquell any.

De resultes d'aquesta onada de fred, es va procedir a l'arrencada de les oliveres fetes malbé. (El 62% de la superfície ocupada per l'olivera en 16 municipis va desaparèixer durant els posteriors anys).

L'horta d'hivern va veure perduda la seva collita, ja que bona part dels cereals, com la civada i el blat, varen patir els efectes del fred.

Malgrat que, les onades de fred són fenòmens poc freqüents, no són fets insòlits a casa nostra. A les comarques gironines hi ha hagut 24 grans fredorades des d’aquell 1956, l'any encara recordat per moltes persones d'edat avançada que el visqueren en primera persona. Encara que no tan intenses ni destacades si que podem esmentar la de l'any 1985, que va començar la nit de Reis i va acabar el 17 de gener que va arribar a congelar completament el riu Onyar a Girona i va provocar molts desperfectes a les canalitzacions d'aigua, motiu pel qual va ser batejada com la «rebenta-canonades». També provenia de Sibèria i també va deixar nevades importants i sobretot, molts graus sota zero. Altres fredorades importants varen tenir lloc el 2001 i el 2012.