La Biblioteca Popular

Façana de la abiblioteca recent inaugurada l'any 1922 (Foto L. Roisin)  

A finals del segle XIX a Figueres existien algunes biblioteques en el sentit de “conjunt de llibres col·locats en prestatges”,com ara L'Institut General i Tècnic, el Casino Menestral Figuerenc, La Erato i alguna petita col·lecció en altres societats, que posseïen llibres abundosament, però que el públic no els tenia massa al seu abast per ser consultats o retirats en préstec, el que feia necessari a la ciutat disposar d‘una biblioteca pública.

Amb aquesta premissa va néixer a Figueres l’antiga Biblioteca Popular del  carrer Ample, que va ser obra de la Mancomunitat de Catalunya quina Assemblea les va crear el 1915 situant-les en uns edificis com a sucursals de la Biblioteca de Catalunya, enteses com a entitats amb dipòsit propi. Els edificis que les havien d'acollir es plantejaren com a elements singulars i simbòlics, alhora que havien de servir com a casa de lectura i de préstec de llibres per a cursos, conferències i reunions culturals. L’emplaçament escollit es va situar on antigament hi havia hagut la presó vella amb entrada pel carrer Moreria.

El literat Eugeni d’Ors, membre destacat de l'entitat, des del Consell de Pedagogia primer, i com a director d'Instrucció Pública a partir del 1917 va ser un acèrrim impulsor  de les seves creacions. Concretament la petició de construir una biblioteca a Figueres va ser aprovada pels òrgans de la Mancomunitat l'any 1916. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, qui, un any abans, havia obtingut la plaça la plaça d'arquitecte municipal sense sou de la ciutat de Figueres,en substitució de l'arquitecte modernista Josep Azemar, mort d'accident laboral l'any anterior.

El desembre de 1918 es va celebrar una gran festa popular amb motiu de la col·locació de la primera pedra de la nova biblioteca,en un solar a tocar del carrer Ample,  on havia hagut una antiga presó municipal. la festa va comptar  amb parlaments a càrrec de alcalde de Figueres, Marià Pujolà,  amb el mateix Eugeni d'Ors i Martí Inglés, diputat, per part de la Mancomunitat.

Detall de la façana i porta d'entrada a la biblioteca el 1922 (Targeta postal autor desconegut)

Interior d'una sala de lectura  de l'antiga Biblioteca Popular,als anys 20  

No seria fins l'estiu de 1922 quan va obrir definitivament oberta al públic amb una dotació de 2.796 volums. La inauguració va contar amb l’assistència del President de la Mancomunitat  Josep Puig i Cadafalch amb varis consellers així com el llavors alcalde, Vicenç Ros. En aquella època la biblioteca estava regida per un patronat format per una vintena de ciutadans de certa rellevància política i social. El ple d'aquest òrgan directiu escollia una junta que s'havia d'encarregar de les tasques pròpiament administratives. La primera va ser presidida per Josep Puig Pujades. Pel que fa als principals objectius d’aquell patronat directiu de la Biblioteca de Figueres, es van fonamentar en marcar una ambiciosa línia de treball cultural: la creació d'un fons sobre la sardana, la creació del grup "Amics de la Biblioteca", i les creacions  de l'Arxiu de Música de l'Empordà, la d'una secció de llibres d'autors empordanesos, la formació de la Galeria d'Empordanesos Assenyalats, i la formació d'un continuat cicle de conferències de difusió cultural, que serien l'embrió de la creació d'"Atenea”  Agrupació de Cultura.

David Ruiz, en un reportatge a Hora Nova de gener del 2011 ens explica que  “Al final de la guerra civil, la Biblioteca va ser afectada per un dels bombardejos que va patir la ciutat. Òbviament, l'entrada de les tropes franquistes li va suposar la depuració de totes aquelles obres de contingut clarament prorepublicà: catalanisme, marxisme, laicisme, anarquisme, etc.”.

La postguerra va ser complicada perquè va trigar a obrir-se de nou al públic, i un cop oberta, -del 1960 al 1962-, mentre duraren les obres, el dipòsit i el servei es varen traslladar a l’entresol de la nova seu de la Caixa Provincial, inaugurada cinc anys abans  a pocs metres de la mateixa Biblioteca, al carrer Monturiol, amb entrada per l’actual  carrer de Sant Rafael.

Curiosa imatge nevada  de la nova biblioteca (Autor desconegut) 

El primer de febrer del  1962 es va inaugurar la reforma i renovació de la façana i la distribució interior del vell edifici de la Biblioteca Popular.

Després del primer aniversari de la mort de Carles Fages de Climent, a la tardor de 1969, va ser rebatejada amb el nom del poeta i es col·locà  una placa amb  el nom del poeta.

El nou edifici de la Biblioteca Popular es va emplaçar en el mateix solar que l'anterior, -que va resultar bombardejat  durant els darrers dies de la guerra, el 1939- i va ser projectat per Joaquim Masramon de Ventós, llavors  arquitecte de la Diputació Provincial, L’edifici és de línies modernes i reuneix les més encertades característiques per al servei a què està destinat. Es va procurar donar més capacitat per lectors, podent acollir 64 persones a la sala de lectura per a majors, i 26 a la sala infantil.  A la nova planta es trobava  un ampli vestíbul, en el qual està instal·lat el servei de préstec de llibres,  el despatx del personal directiu i les dues sales de lectura esmentades.

El diumenge dia 2 de juliol va tenir lloc la  inauguració de la nova Biblioteca Central Comarcal, Carles Fages de Climent,  amb una festa popular que va començar a les set de la tarda i va acabar a la matinada. La part oficial de l'acte inaugural  va anar a càrrec de l'alcalde, Joan Armangué, del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana i del president de la Diputació, Carles Páramo, que van estar acompanyats per altres autoritats figuerenques i de la comarca. El nou edifici es va aixecar en el solar que va quedar lliure en enderrocar-se l’antic edifici de Correus que tenia aluminosi.

El 1980, es fan les obres d'ampliació del magatzem amb un terrabastall al damunt de la sala de lectura per encabir-hi el creixement dels seus fons.

El vell edifici del carrer Moreria segueix encara en actiu i acull actualment l’Arxiu Históric Municipal de Figueres. 

La nova Biblioteca Central Comarcal, Carles Fages de Climent (Foto Google)