Locutori telefònic: quan no hi havia telèfons a les cases

"Locutores"  en una centraleta (Autor desconegut- Arxiu Fundación Telefónica) 

Malgrat  que, el 1924, es va crear la Compañia Telefònica Nacional d'Espanya que va provocar un gir important a la  història de la telefonia al país, un quart de segle després, cap al 1950, molt pocs figuerencs disposaven de telèfon a casa seva, ja que a part de ser gairebé un luxe totes les trucades havien de passar per la centraleta de la companyia Telefónica. Per esmenar aquesta mancança el govern de l’època va obligar a l’empresa de telefonia a instal·lar a totes les poblacions importants un servei de locutoris públics on la gent podia anar a trucar i a rebre trucades, així com assistir el trànsit de trucades locals . Eren els anomenats “Locutorios públicos”,  o centre de trucades, un local comercial que oferia el servei de trucades telefòniques. Eren atesos per unes senyoretes telefonistes a les que de seguida es conegueren popularment per “locutores”.

Figueres també va disposar durant molts anys de central telefònica amb locutori telefònic; primer instal·lat als baixos de la casa Jiménez, on antigament hi havia hagut la reconeguda blanquería de can Tomàs Mas, i edifici situat entre la plaça de la Palmera  i  els carrers Caamaño i Monturiol, amb entrada per aquest darrer, i uns anys més tard, a uns locals al carrer Méndez Núñez, 22. Aquests locals es varen anar substituint per les cabines públiques i acabaren desapareixent amb el desenvolupament de la nova infraestructura telefònica. Amb la seva desaparició,  varen proliferar altres tipus de  locutoris o centres de trucades destinats especialment als emigrants i els turistes ja que oferien preus més baixos i facilitats per les trucades internacionals.

Insólita imatge del locutori figuerenc al carrer de Monturiol (Autor desconegut - Arxiu Fundació Telefónica) 

Rètol  indicador de la centraleta

Les cabines telefóniques al carrer varen substituir als locutoris