Oficis desapareguts: l'escloperia "La Holandesa"

Imatge de començaments del segle XIX amb un grup de treballadors i l'aprenent de "La Holandesa", la `darrera fàbrica d'eclops figuerenca (Foto autor desconegut - Arxiu Biblioteca Carles Fages de Climent  

Gràcies a un article publicat per Igor Grabulosa  el 1980, al Periòdic  Hora Nova, hem pogut descobrir que aquell mateix any de 1980 va desaparèixer el darrer escloper de la ciutat i possiblement de tot Girona. Es tractava de  la desaparició de  “La Holandesa» l'última fàbrica d'esclops de les comarques gironines que encara funcionava, fundada el 1923, per Francesc Costa i que havia estat la primera fàbrica mecànica d'esclops d'arreu de les nostres comarques. Segons explicava el senyor Costa, posteriorment en varen haver a Olot, Bellcaire Maçanet de la Selva, Sils, etc. que substituïren la feixuga tasca d’elaborar els esclops manual i artesanalment.

Hem d’esmentar que l’Escloper és l'artesà que es dedicava a la fabricació d'esclops de forma manual, i que, l’esclop és un tipus de calçat caracteritzat pel fet de ser especialment senzill, fet de fusta d’un sol tros i i per no tenir part posterior. Tradicionalment els esclops els. feien servir, principalment, la gent de pagès per anar a les cors, quan plovia... però també la gent dels pobles, a les peixateries per aïllar-se de la humitat, etc».

Amb el tancament de “La Holandesa”, els figuerencs també varen deixar de veure l'esclop gegant amb un esclop petitet dins,  que penjava, d'ençà molts anys, anunciant el que es duia terme  en el local situat en una cantonada del carrer Francesc de Paula amb el de Víctor Pradera, (actual Pi i Margall)-. on «La Holandesa» hi tenia la seu.

Escloper treballant un esclop al banc de treball (autor desconegut)

Francesc Costa explicava que «En els anys anteriors a la guerra civil va ser quan la fàbrica va anar millor, per aquell temps hi treballaven una vintena de persones. La decadència començà farà uns vint anys -anys 60, quan augmentà el nivell de vida i aparegué el calçat de goma. La fàbrica va subsistir gràcies al turisme, i així fèiem «souvenirs» d'esclops amb un raspall o una ampolla dins, petits esclops de termòmetre etc». L'esclop. –continuava explicant el senyor Costa- “es feia amb fusta de pi de llei, vern, arbre poll... però el més demanat era el de saule. per la seva lleugeresa”. L'esclop, avui,  és un objecte de decoració per penjar en una paret, però ha estat un estri amb un llarg recorregut històric com podem  comprovar tot visitant el Museu de l’Esclop, a Meranges.

Pel que fa a la imatge del grup de treballadors i, gràcies a Anna Maria Matas, podem saber que és una imatge del 1915  dels treballadors de “La Holandesa», al davant de la fàbrica  i que el nen del centre és l'aprenent de nou anys Albert Cortada Faig i que també hi figura el seu avi, Federico Matas,que és el quart per l'esquerra.

Encara que la imatge és molt fosca és interessant perquè es pot veure l'esclop gegant amb l'esclopet petit a l'interior que era la imatge de la empresa i que molts encara recordarem penjant a la façana