Fàbrica de gel

Imatge d'una antiga fàbrica de gel similar a la que hi havia hagut a Figueres

Un dels elements més característics de la cuina, la nevera o frigorífic, malgrat que ja s'havia inventat a finals del segle XIX, i  que, a partir dels anys 20, ja s’havia començat a implantar arreu del món era un aparell inabastable per als catalans. La postguerra i el posterior franquisme van deixar aquest país amb una evolució econòmica mediocre.

Llavors als domicilis s’utilitzaven uns rudimentaris mobles de fusta en forma d’armari amb portes,  folrats per dins d’una fina capa de plom,  anomenats “icebox” o neveres de gel, que ja ocupaven un lloc destacat a les cuines i tenien un paper clau en la conservació dels aliments. El seu ús obligava les famílies a proveir-se de glaç diàriament i, per tant, el comerç d'aigua en estat de congelació va ser, durant molts anys, un negoci pròsper. 

Gravat d'una fàbrica de gel a ple rendiment

Encara que de vell antuvi s’utilitzava el gel natural procedent dels pous de gel, el gel artificial, és a dir produït industrialment, no es fabricaria  al nostre país fins a la darreria del segle XIX, quan apareixen en moltes poblacions les fàbriques de gel, amb un producte més competitiu tant per la productivitat com pel seu preu Les primeres fàbriques de gel s'instal·len a partir del 1890 a la costa, un enclavament estratègic per al transport i distribució del peix.

Malgrat que la primera nevera elèctrica es va presentar a la Exposició Universal del 1929,no seria fins als anys 60 quan, passats els difícils anys de guerra i de  postguerra, i al fet que l'electricitat  encara es trobava en les seves etapes inicials i les restriccions eren el pa de cada dia, quan  es començaria a generalitzar l’ús domèstic de les neveres.

 Mentrestant seguia ben viu el costum d’anar a comprar el gel diàriament, igual que es comprava el pa o el vi. Era habitual veure gent pel carrer portant les “barres”de gel embolicades amb roba de saca per mantenir-les fredes. 

A Figueres es va crear una fàbrica de gel situada  en el seu moment en un dels extrems de la ciutat,al carrer Eres de la vila i prop de la Plaça de la Palmer en una àrea amb implantació d'altres edificis industrials i de serveis, com la fàbrica de pells adobades Bassols, la fàbrica de gas o l’Escorxador.

Amb el nom de Frío Industrial,S.A. i un capital social d‘un milió de pessetes dels anys 50, disposava d’una fabrica de gel amb capacitat per a produir 15.000 quilos diaris i de cambres frigorífiques per a la conservació de tota classe d’aliments. En una publicitat del 1950 informen que tenen en projecte una nova fàbrica a Llançà per al subministrament de l’industria de la pesca de tota la costa.

A partir dels 60, amb la implantació de les neveres elèctriques domèstiques va significar la fi d’aquest negoci, que, com tants altres que no es pogueren reciclar, acabaren desapareixent.

L’edifici de la fàbrica,  protegit com a bé cultural d'interès local. es va rehabilitar mantenint la seva estructura de tres pisos ordenats tant en vertical com en horitzontal i del que  cal destacar la porta d'accés, en arc escarser i amb un emmarcament amb carreus important, amb encoixinat de pedra i dues pilastres a cada costat que arriben fins a la motllura que separa el primer del segon pis.

Imatge de la façana restaurada de l'antiga fàbrica de gel 

Anunci dels anys 50 de l'empresa del gel

A la part superior es posava el gel i a l'inferior els productes a refrescar. Quan es defeia el gel, l'aigua es recollia en un calaix o recipient de la part inferior de la nevara