Bancs figuerencs

Façana i publicitat del Banc de Figueres al carrer de Monturiol (Foto Tort) 

Josep Mª Bernils i Mach, en el seu llibre “La banca i la moneda de Figueres”, ens diu que el primer banquer independent,amb oficina bancària oberta al públic de Figueres,  va ser la Banca Jordà, fundada per l’hisendat Rafel Jordà i Pont. No hi ha data de l’obertura però si es té coneixement que ja existia el1885.

Posteriorment, el 1989, Narcís Cusí i Jordà, d‘una rica família de Llers, mitjançant la Banca Cusí, de la Rambla de Figueres, tenia cura de realitzar operacions bancàries i era l’encarregat de pagar  els cupons de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.

Carles Cusí de Miquelet, el seu fill,va ser un digne successor que va arribar a ser representant del banc d’Espanya. El 1894 va fer construir la casa senyorial de la Rambla, obra de l’arquitecte Josep Azemar i en els baixos del qual va instal·lar la Banca Cusí.

EL 1920 es varen traspassar el banc i el local al Banco Hispano Americano, el qual seria el pimer gran banc nacional en instal·lar-se a la ciutat.

Malgrat tot, encara el 1897  es crearia una nova entitat local, la Banca Perxas, Dorca, Sargatal i Cia. que va instal·lar les seves oficines al primer pis del número 6 del carrer Àngel Caamaño i posteriorment, a la Casa Perxas del carrer de Monturiol. Malgrat diferents canvis  noms segons els assoiats, la banca perxas va mantenir la seva independència om entitat local fins el 1047 en què es va vendre al Banco de Bilbao, desapareixent amb ell el darrer banc local.

Als baixos de la Casa Cusí es va instal·lar la Banca Cusí(targeta postal- autor desconegut)

Abans però, hi hagueren altres entitats de caràcter local, com la Banca Careaga, Banca Colldecrrera, la Banca Ferran o la Banca  Casals i Llorens. una petita entitat situada als baixos  de l’edifici on hi ha el rellotge de la Rambla.

Hem d’esmentar encara una altre entitat,que va obrir portes el 1920 amb el nom de Banc de Figueres de  Vergés i Busquets formada pel figuerenc Lluís Vergés i el gironí Busquets, que es varen instal·lar al final del carrer de Monturiol, a tocar la Plaça de la Palmera. Una curiositat d’aquest edifici és que a la seva façana  figura serigrafiat un escut de la ciutat que va ser aprovat per l’Ajuntament figuerenc el 26 e maig de 1920 i que encara és visible en l’actualitat.

Publicitat del 1927 de la Banca Casals i Llorens, a la Rambla

Acabada la guerra civil,  Lluís Vergés va demanar permís per a la reobertura però aquesta li va ser denegada.  seu net va regentar durant alguns any una casa de canvi i borsa  i llibreria que també acabaria desapareixent.

Edifici del Banc de Bilbao en construcció. Al costat dret, la Banca March, als anys 60. (Foto autor desconegut - Col·lecció Josep Mª Bernils Mach)  

Als anys 60, amb  la Llei de bases d’ordenació del crèdit i la banca, es varen intensificar en gran manera les operacions bancàries de tot tipus afavorides també pe la bonança econòmica i el boom del turisme, fet que va provocar que Figures arribés a tenir gairebé mig centenar de sucursals  bancàries  que s’estenien des dl centre (Rambla i Plaça de la Palmera)fins a tots els barris de la ciutat. (Caixa de Pensions, Caixa de Girona,de Terrassa, de Sabadell, d’Estalvis de Barcelona, Banc de Sabadell, Banco de Bilbao,Banco Santander,  Banco de Gredos, Banco de Vizcaya,Banco Urquijo,Banco Industrial del Sur, Banco Hispano Americano, Banco Industrial del Sur, Banca Carrera, Banca Catalana,Banca March,  Banco Condal, Banco Popular Español, Banco Español de Crédito, Banco Comercial Transatlántico, Banco Natwest, Bankinter, Banco Urquijo, i una llarga llista més. 

Per saber-ne més:  “La banca i la moneda de Figueres” - Josep Mª Bernils i Mach