Les presons de Figueres

imatge de l'antiga presó figuerenca al carrer Joan Maragall

Segons l’historiador i cronista  Josep Mª Bernils, la primera referència d’un edifici destinat a presó a la ciutat la trobem l’any 1572, segons constava gravat en una pedra que hi havia a la façana de la casa. Situada al carrer Joan Maragall, aproximadament on ara hi l’arxiu municipal, i abans la Biblioteca Popular. Per aquest motiu l’esmentat carrer es va anomenar popularment durant molt temps com a “carrer de la presó”. L’any 1850 es va considerar mal situada, petita insegura i insana i es va demanar a les autoritats sanitàries i de justícia que aixequessin testimoni escrit de les mancances i problemes que oferia l’edifici, el qual va acabar enderrocat i al seu lloc es va aixecar, als anys 20 del segle passat, l’edifici de la Biblioteca Popular, inaugurada el 1922.

No seria però, fins el 1904, que es va promulgar un decret pel que s'ordenava  la construcció d'un nou centre penitenciari, que no seria definitivament habilitat fins al 1917. L’edifici es va edificar en una antiga propietat del Sr. Torres anomenada "Pati dels Aspres" o "Oliver Gran". Situada gairebé  als afores de la ciutat en el moment de la seva construcció, però actualment  propera a la zona de la Creu de la Mà. Va costar 4.464 pessetes amb 85 cèntims i contava amb 15.026 metres quadrats.

Pel que fa a la construcció, es tractava d’un imponent edifici, obra del reconegut arquitecte figuerenc Josep Azemar, fortificat per ús penitenciari, de planta quadrada amb un cos rectangular al davant per oficines i vigilància. L'edifici pròpiament dels presos té un primer pis cobert per terrasses i llocs de vigilància, i un cos de dos pisos central amb capacitat per al voltant d’uns dos-cents interns.

La seva construcció va costar 250.000 pessetes de l’època que varen ser aportades per l’Estat i els pobles de la comarca donat el seu àmbit de presó comarcal.

Malgrat que funcionava des de feia un temps no es va inaugurar oficialment com a centre penitenciari fins el 18 de febrer de 1917.

Durant els seus més de cent anys d’existència els seus murs varen acumular milers d’històries delictives i de reinsercions amb alguns presos famosos, com Salvador Dalí o Juan José Moreno Cuenca, conegut com “El Vaquilla”

La vella presó del carrer Sant Pau, va tancar definitivament les portes el 26 de juny de 2014, per donar pas a una esperada conversió per acollir el CEIP Carme Guash, que porta deu anys en barracons. On es trobaven  les antigues oficines s’han habilitat per a activitats de l’associació de veïns del barri, però l’edifici continua buit, amb cel·les, murs i filaments, pendent de nous usos i d’obrir-se a la ciutat.

Entrada a la penitenciaria del castell (Foto postal L.Roisin)

Gairebé coincidint en el temps amb el tancament d’aquesta presó, el 25 de juliol del 2014 es va inaugurar  el nou  centre penitenciari Puig de les Basses,  que va entrar en funcionament a principis d'aquell mes de forma parcial. El nou centre va ser inaugurat pel president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller de Justícia, Germà Gordó, l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i el conseller de Territori, Santi Vila.

Vista parcial del Centre Penitenciari Puig de les Basses 

També s’ha de destacar en aquest apartat la existència del Penal Militar que es trobava al castell de sant Ferran i que de ben segur serà mereixedor d’una altra entrada.