Indústries Fita

Imatge interior de Can Fita del carrer Méndez Núñez en plena activitat (autor desconegut)

Indústries Fita va ser l'empresa metal·lúrgica puntera de la comarca des del 1840, any dels seus inicis convertint-se en un exemple a Figueres quant a prosperitat econòmica. A partir del 1850, es té coneixement que la foneria Fita fabricava olles, fogons i canals metàl·lics. El 1912 Fita es va fusionar amb la també figuerenca foneria Sala, original de 1832, i es va donar  inici a la producció de maquinària agrícola i sínies. La foneria Sala i Fita, es va instal·lar per primera vegada a la cantonada del carrer Sant Joan Baptista i Sant Cristòfol. El 1913 es va convertir en Indústries Fita S.A, i es va traslladar a la carretera de Roses i als carrers de Sant Llàtzer i Méndez Núñez.

Anomenada popularment com a “Can Fita”,va ser una de les més importants empreses de la ciutat i de la comarca, tant pel nombre de treballadors,com pels usuaris dels seus productes ja que gairebé a cada llar eren clients de la casa. Els anys 1912-1813 , amb peces importades, munten dos models d'automòbil, l’Isard que valia 6.000 pessetes i el “Fita” que en valia 10.000, però la iniciativa no va reixir per la forta competència del sector automobilístic i es va especialitzar en les bombes per aigua i els motors, motobombes i electro bombes amb la marca  “Omnium-Fita”.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) Indústries Fita va fabricar material bèl·lic i, a la dècada dels 40. es va tornar a especialitzar en la producció de motors, bombes hidràuliques i altres aparells.

Motor Fita de gasolina i 2cv de potència model 201

A la fotografia  de Carles Godoy, del 1950, es pot veure una imatge d’alguna celebració a la fàbrica, amb l’assistència de treballadors, directius,els propietari,Lluís Fita Salvatella i Lluís Fita Estrada, l’alcalde Joan Bonaterra i el rector mossèn  Pere Xutglà així com altres autoritats i premsa. (Foto Col. Eduard Bartolí).

La història del tancament d'Indústries Fita, es remunta al 1970, quan es va veure obligada a vendre el 88,5 per cent del seu capital social a l'empresa alemanya Hatz, per afrontar els greus problemes econòmics que passava l’empresa, que es va passar a anomenar Fita Hatz. El desembre de 1993, a causa de les pèrdues econòmiques que patia l’empresa, davant de la davallada de les comandes, sobretot alemanyes, dels productes fabricats a Figueres, i per l'increment de les despeses salarials, la Junta d'Accionistes es va veure obligada a hipotecar una part del seu patrimoni i a efectuar l'acomiadament de 70 dels 83 treballadors de l'empresa,començant així el declivi de l’empresa i que va suposar el tancament del taller i la foneria restant durant uns anys encara funcionant la secció omercial. Es tancava també una llarga tradició familiar.

Dues publicitats de dues époques diferents per a una mateixa empresa 

El 1989, tres industrials figuerencs, Francesc Giró, Eduard Camós i Jordi Abres varen presentar a l’Ajuntament figuerenc un avantprojecte per a la realització  d’un complex de multicinemes a l'interior de l'illa de l'antiga fàbrica de motors, amb un projecte  elaborat pel gabinet barceloní Bonamusa que també contemplava l'edificació de dos blocs d'habitatges.que no es va arribar a fer realitat.

El que si que es va realitzar va ser, a finals del 1999,la construcció d’un supermercat de la marca  valenciana Mercadona, que va ser renovat i modernitzat a finals del passat 2018. 

 Val a dir que era tal l’anomenada dels productes de Can Fita, que fins i tot Carles Fages de Climent,  els hi ha va dedicar un epigrama dins el seu llibre “Figuerencs”

“No et cal fer córrer la fita:/ per collir arròs o enciam

fes un pou al mig del camp / i rega amb un motor Fita

Imatge de la façana amb el rétol de "En venda" a finals dels vuitanta (Autor desconegut)