la plaça de braus




Vista aéria de la plaça de braus el1929 (autor desconegut)

Els orígens de la tradició taurina a Figueres es remunten  a mitjans del S XIX en què durant les festes de la ciutat en alguns carrers, com els carrers Nou i Vilafant o fins i tot a l’actual  plaça de l’Ajuntament, se celebrava la festa del “Córrer bou”.
El 4 de juliol de  1886 es va inaugurar l’anomenat “torin”, una petita plaça de braus de fusta i obra, amb capacitat per a un miler i mig de persones. El creixement de l’afició i l’afluència d’espectadors francesos varen fer que en aquest mateix espai l’empresari Pau Gelart edifiqués una nova plaça d’obra amb més capacitat. Aquesta va ser inaugurada el dia 3 de maig de 1894, festivitat de la Santa Creu, amb el torero Manuel García “Espartero”, de Sevilla, davant 6 braus de la ramaderia de la”Viuda de Concha y Sierra”.

Cartell inaugural de la plaça del 3 de maig de 1894 

El seu avi. Pau Gelart i Galter era un home d'una gran energia. Va néixer a Figueres el 26 de ge¬ ner del 1864 i va morir el 24 de febrer de 1958. Tenia 94 anys. El seu ofici era apotecari, com el seu pare Narcís, que regentava, des del 1814, la farmàcia que l'Hospital de la Caritat tenia sota el seu edifici, al carrer Nou, on avui hi ha la plaça del Dr. Vila. Pau Gelart va seguir al capdavant d'aquesta farmàcia, per la concessió de la qual percebia vint-i-dos cèntims per cada estada de malalt a l'hospital amb l'obligació de facilitar els medicaments que calguessin per la cura dels pacients. Aquest apotecari va deixar la farmàcia l'any 1917 quan estava totalment ocupat pel món dels toros.
Durant molts anys la cursa de braus de fires va ser un dels plats forts de la programació firal amb centenars d’espectadors que omplien la plaça, molts d’ells procedents de diferents pobles del Rosselló. Aquells dies Figueres s’omplia de cotxes i autocars amb matricula francesa. En aquestes curses hi prenien part destacades figures del toreig del moment. Un altre clàssic de les fires era l’espectacle  somico taurí de la valenciana banda. “El Empastre”.

Exercicis gimnàstics, dins la plaça de braus, als anys 50 (autor deconegut) 

Imatge interior de la plaça l'any de la seva inauguració (autor desconegut)




l'antiga tradició taurina catalana va anar decaient i extingint-se lenta i progressivament i així es va arribar a l’'any 1986 en què es va celebrar la darrera cursa de braus per les Fires de la Santa Creu, ja que, a l'any següent, l’empresari Màrius Gelart   va arribar a una entesa amb l'Ajuntament, el qual li va comprar la plaça.   
La darrera cursa de braus de Fires va ser la del dia 1 de maig de 1987 , en què amb braus de la ramaderia de Mercedes Pérez Tabernero, de Salamanca, els matadors Antonio José Galán, Dámaso González i Juan Mora varen  posar punt i final als espectacles taurins amb braus a la ciutat, malgrat que durant l’estiu següent encara es varen seguir celebrant curses de jònecs (novillades).

Salvador Dalí dialoga amb el toreros de la seva cursa daliniana de 1961(autor desconegut)
La darrera funció taurina de la historia de la plaça figuerebnca e v celebrar el 20 d’agost de 1989, amb una cursa de jònecs amb picadors, en la que varen pendre part  el torero catalá César Perez, Antonio Manuel Punta y «Maravilla».

Malgrat alguns intents no reixits de tornar a celebrar curses durant els mesos d’estiu, aquestes no tingueren lloc, i, finalment, el 28 de juliol de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar l’abolició de les curses de braus a Catalunya,que va tallar qualsevol possibilitat de celebrar-hi espectacles taurins.
A més de curses d braus, la plaça havia estat escenari de molts espectacles des de teatre i circ, fins a vetllades de boxa i concerts de destacats artistes així com escenari, el 1961, de la Cursa Daliniana en homenatge a Salvador Dalí.
L’actual edifici, propietat de l’Ajuntament, ha estat utilitzat com a magatzem municipal i com a dipòsit de vehicles i ha tingut diverses propostes i accions per tal de donar-li un ús per a la ciutat,com han fet en altres poblacions, però cap ha arribat a bon port i malgrat la seva calificació de Bé d’interés  Cultural, continua en un estat d’abandonament i degradació.

Anunci de la darrera cursa de fires a la plaça figuerenca

Interior de la plaça el 2019 (Foto  Joan Sabater Elpunt/Avui) 

Comentaris

Entrades populars