El Rei Titus i el Carnaval figuerenc

Carrossa del Rei Titus en una imatge de finals del segle XIX (Foto: J.M. Cañellas Arxiu Rubaudonadeu- Biblioteca Carles  Fages de Climent, de Figueres)

Les festes del Carnestoltes a Figueres ja es troben documentades  l'any 1453,  i consta que  havien tingut molta participació i animació. Coneixem especialment les realitzades al segle passat i fins al1939, acabada la Guerra Civil, en què, com en molts altres indrets, es varen prohibir.

Antigament a Figueres, tenien cura de la seva organització, les societats del Casino Menestral i de la Societat Erato. Quinze dies abans començaven les festes amb els balls dels solters i dels casats, i la publicació d'un periòdic de cada un dels estaments: «L'Hereuet» dels solters i «En Banyeta» dels casats. Els de l'Erato sortien el dissabte, vigília de Carnaval, a buscar en Carnestoltes, que era un ninot amb el cap articulat que li permetia de fer els moviments a voluntat de qui el feia moure. Anava vestit de l'època de Felip V i es deia el rei Titus. Carnestoltes entrava en cavalcada triomfal per Figueres i després començava el ball. Arribada la tarda del dimarts, Carnestoltes estava malalt i, a la nit, moria. El dimecres de Cendra s`hi celebrava l'enterrament de la Sardina i la gent anava a berenar als bars i hostals de Figueres, mentre que en Carnestoltes es guardava per a l'any següent.

El "Mut" i l'"Arturo carnisser"  amb el Rei Titus segons un dibuix de  Pere Teixidor Elies publicat en el seu llibre "Figueres anecdòtica sgleXX".

Sembla que l’origen del rei Titus  es troba a l'any 1877, quan  es  va fundar la societat «La Broma», que era una secció de l'Erato. N'eren els principals animadors els apodats «El Mut» i «L'Arturo Carnisser» els quals amb una colla d'amics es dirigien a un poble de les rodalies de la ciutat i després de fer un bon àpat. tornaven aquí recorrent els carrers figuerencs dalt d'un cotxe de cavalls en el qual hi duien un ninot vestit com en l'època de Felip V, a qui anomenaven el “Rei Titus” i que amb un simple dispositiu el feien moure, saludant a tot el poble que acudia a rebre'l. L’acompanyaven en la cercavila, altres carruatges i l'orquestra, fen molta gatzara i animació. En «Titus», presidia el Carnaval fins que, a la matinada del dimecres, després de llegir el testament moria irremediablement víctima de la «pèrfida» Quaresma.

Amb la nova etapa democràtica, tot i alguns intents en les dècades dels anys 80 i 90 del segle passat, es va intentar  recuperar la festa a la ciutat, amb un nou “rei Titus” creat pel dissenyador Eduard Bartolí però, al contrari que a molts altres indrets de la comarca. aquesta festa  no va  reeixir a casa nostra, potser influenciada per la competència propera i més arrelada a pocs quilòmetres de distància d’altres poblacions, espedialment de la costa..

Carrossa del rei Titus desfilant pel carrer Monturiol