Els nens de Buadella

Els "nens de Buadella" vestits per a l'actuació (Foto cortesia Col. Lluís Benejam - www.archivocine.com)

El grup music teatral  “Els Nens de Buadella”va resultar una idea genial d’en Joan Minobis, qui, -el 1981-,  va intuir que es podria donar un altre caire a les cantades d'havaneres per fer-les mes amenes. Unicef Figueres estava preparant el seu festival anual d’havaneres i va proposar a varis amics de formar un grup per cantar unes havaneres amb ocasió d’aquest festival. La idea fou acceptada pels amics, Eduard Bartolí, Josep Mª Gumbau, Joan Minobis, Toni Montal, i Josep Montalat,  sota el condicionament que ningú sabia ni havia cantat mai havaneres ni res que se li semblés. Els "actors" van demanar la col·laboració del músic Josep Mª Surrell.

El grup va començar a  assajar unes antigues composicions satíriques, que en Minobis havia recollit d'un octogenari, en Joan Cantenys, fill de Boadella,  i tot marxà esplèndidament sota la direcció musical del conegut mestre Josep Mª  Surrell. Una tasca feixuga va ser la de trobar un nom per al conjunt, un nom que es distingís una mica de tots els coneguts, i, un altre cop, en Joan Minobis, qui vivia més dies a Boadella que a Figueres, i que sentia una veritable admiració per tot allò del poble i les seves rodalies, se li va acudir posar-hi per nom el que aviat es va fer popular: «Nens de Buadella», -escrivint malament el nom expressament- i, amb l’afegit que tots els integrants del grup representessin gent d'edat. Certament que ho varen  representar! Qui no en tenia un all tenia una ceba. Un, a més d'una bronquitis crònica era sord com una perola. El més jove éra el músic, un noi molt espavilat que sempre despuntava en això de tocar instruments per acompanyar les cantades amb un sorollós, però afinat acordió.

Els "nens" durant l'actuació al Festival d'Unicef (Foto cortesia Col. Lluís Benejam - www.archivocine.com)

Després de l'èxit aclaparant al Festival de la Unicef , els “nens”  es varen plantejar de continuar o deixar-ho córrer. L'èxit havia estat assolit i semblava que podia funcionar, per la qual cosa després de parlar-ne llargament i democràticament, convingueren que el continuar era possible, encara. Com que tots sis  tenien un important recorregut teatral s'imaginaren i escrigueren un argument ple de situacions i vivències de la vida, de caire festiu, amb uns textos  que enllaçaven les cançons que havien cantat de l'espectacle i que el mestre Surrell els hi va musicà amb aire d'havaneres.

 Així fou com nasqué l’espectacle  “l'Auca dels Nens de Buadella» que portarien a l'escenari del Patronat de la Catequística, els dies 4, 5 i 6 de juny de 1982, amb quatre representacions de  gran èxit que ompliren la sala a cada funció.

D'aquestes cançons i d'aquest èxit, partia la idea de «l'Auca», que tenia per objecte explicar la història dels «nens», amb una sèrie d'acudits escenificats, amb col·laboració d’uns plafons senzills però molt ben pintats, possiblement per l’Eduard Bartolí, com a plafons de decorat, tot lligat a través d'una cançó, «l'Auca»; que ens anava portant a través del temps per moments puntuals de la seva vida: la dida, l'escola, la mili al Marroc, el telèfon, el casament, la Guerra, el boom turístic, la democràcia, fins arribar al 23-F.

El novembre següent, dins la Festa Major de Boadella d’Empordà, es portà a teme una nova actuació, així com a altres sales de la comarca i, fins i tot, varen actuar a Barcelona, en un “bolo” a la Federació d’Ateneus,que llavors presidia Montalat, i fins i tot varen editar una “cassette” amb les cançons .

Aquest mateix grup d’actors, amb Emilio Gutiérrez Caba i Amparo Moreno, varen protagonitzar uns anys més tard, el 1989, la pel·lícula   “El Museu Dali tanca a les 7”, l'únic film de ficció rodat a l'interior del temple dalinià. dirigida per Josep Montalat.

Cartell de l'actuació, el juny de 1982, al Patronat de la Catequística Foto cortesia de l' arxiu Lluís Benejam - www.archivocine.com)