Oficis desapareguts: Els drapaires

Drapaire tirant del seu carro ple de sacs

L’ofici de drapaire ve de lluny doncs amb aquest nom es coneixia a les persones que es dedicaven a anar per les cases i carrers comprant draps vells, paperassa, ampolles de vidre i altres objectes de rebuig.

Amb la industrialització, a mesura que les llars s’omplien de productes manufacturats. va anar creixent la seva feina ja que fins a aquell moment, les poblacions generaven molt poca brossa. És a partir del segle XVIII, quan  la recollida de ferralla i draps per fer paper va esdevenir una activitat rendible. Segons Joan Amades, el seu era un ofici doble, dedicat per una banda al negoci dels materials reciclables i al mateix temps al comerç d’objectes vells. Alguns armats amb un sac i un bastó amb un ganxo, altres amb un carro, i els més afortunats amb botiga pròpia. Ja ho dia en Serrat a la cançó que va dedicar al drapaire del seu barri: “Duies un sac a l'esquena, un puro apagat, un 'trajo' estripat, la boina i les espardenyes. Sempre venies seguit per un ramat de canalla. Eres tota una atracció. Tu, el teu sac i la cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i papers, compro draps i roba bruta, paraigües i mobles vells... Sóc el drapaire,i els marrecs anaven cantant”. A la Figueres de mitjans del segle XX recordo un drapaire al carrer de Cendrassos, cantonada amb el carrer Tapis, anomenat “Dolfo” que era la simbologia total del que cantava Serrat, tirant ell mateix d’un carro carregat del material. Però a Figueres el més important era sens dubte, els Almacenes Caba, coneguts popularment com  a “Can Caba”, al número 8 del carreró de la Barceloneta,que fins i tot s’anunciava com a lloc de compra de ferros, metalls i draps i disposava de telèfon. Les ampolles buides de cava eren un dels productes estrelles i la mainada els encarregats de portar-les a vendre.  

Anunci publicitari de "Can Caba"

     

"A mesura que els ajuntaments milloraven la recollida de brossa,i es crearen les deixalleries  els drapaires varen anar desapareixent. Una altra història són els nous centres de recuperació de deixalles privats, com ara Ferros Perich, de Santa Llogaia d‘Àlguema,  o els centres de desballestament de vehicles que són empreses especialitzades i professionalitzades en aquestes matèries.

En aquest carreró, llavors sense sortida, hi havia el magatazem de "Can Caba" 

Portada del disc d'Edigsa amb la cançó que Serrat va dedicar als drapaires