“Anar a fer veremes”

L'estació de Figueres era cita obligada per als veremadors

En arribar el mes de setembre, milers de persones es desplazaven fins a França per treballar en la collita del raïm dels grans cellers francesos. Gent de Figueres, de  la comarca i d’altres procedents de punts tant diversos com les zones de Llevant, Múrcia i Andalusia es donaven cita a Figueres per regularitzar els contractes i les condicions de treball amb els empresaris francesos.

Eren tantes les persones que amb autocar o amb tren es concentrava a Figueres, que el setembre de 1962 es va construir un edifici per a l’Oficina Nacional d’Immigració (O.N.I.) sobre un terreny

situat al costat mateix de l’estació, entre el carrer Sud i la plaça Alcázar (Plaça de l’estació), on hi havia una horta dita d‘en Macau. Aquesta oficina s’havia destinat a acollir els serveis administratius, i de controls sanitaris per a l’entrada a França dels treballadors espanyols en determinades èpoques de l’any, especialment per a la collita de fruites o per les

veremes a diferents poblacions del Sud de França. Una de les tasques que es feien era segellar i comprovar els contractes entre els veremadors espanyols i els empresaris francesos que els havien contractat. Tots els treballadors havien de passar obligatòriament per aquesta oficina abans d’entrar a França.

Grup de veremadors de totes les edats carregats amb maletes, farcells i moltes il·lusions es donaven cita a l'estació de Figueres

Ja a partir del primer any de la seva creació hi van passar més de 70.000 persones que arribaven a Figueres en trens especials entre les 4 de la matinada i les 8 del matí, després de deu, onze i més hores d’un llarg viatge en trens especials, carregats amb maletes, estris de cuina i el menjar per a tot la família per al trajecte. També arribaven en autocars procedents de la zona de Llevant, Múrcia i Andalusia. Els trens arribaven a Figueres clarejant el dia-, i a l’estació tenia lloc una parada llarga,que alguns aprofitaven per a estirar les cames,refrescar-se en alguna font proveir-se d’aigua i pa per acabar d’arribar a Cerbère, on haurien de fer transbord a un tren francès que els portaria al seu destí. Famílies senceres arribaven carregades de maletes, farcells i estris de cuina. Maletes i il·lusions en un viatge que per a molts era el primer cop que sortien dels seus pobles per anar a l’estranger. Passades unes setmanes i acabada la feina el viatge es feia a l’inversa però ja no calia passar per Figueres ni,per la zona de l’estació ja que enllaçaven trens des dels llocs de sortida.. Per la part espanyola els

tràmits els realitzava l’O.N.I. (Oficina Nacional de Inmigración),en una oficina que subvenionava l'estat francès, situada al costat de l’oficina francesa en el mateix terreny de l’estació.

Aquestes “veremes” tingueren lloc durant forces anys, fins que la millora del nivell de vida del país i la mecanització de les vinyes acabaren amb les grans migracions per “anar a fer veremes” (Fotos. Arxiu Gràfic de l'O.N.I)

Les famílies s'havien de proveir per a un viatge de deu, onze o més hores de durada